Indonèsia (III)

Gili Meno, Lombok i Gili Kondo. 

Seguim per les illes d’Indonèsia, gaudint de les seves platges, del sol i de les pluges, muntanyes, paisatges infinits de feixes d’arròs, colors (sobretot el verd), del seu menjar (arròs, arròs i fruites) i de la simpatia dels seus habitants.

L’Illa de Gili Meno ha resultat la més tranquil·la i amigable, al tercer dia ja quasi saludàvem a molts dels seus habitants. Vàrem compartir escenari amb una banda local integrada pels membres d’una tripulació d’un vaixell d’esnorkel. Molt divertits! i el cantant/bateria, un crak!

A Lombok hem fet un Tour per l’illa, acostant-nos a les seves muntanyes (3.600m, poca broma) gaudint de salts d’aigua espectaculars i fins i tot passant fresqueta als 1660m d’altitud que vàrem arribar. 

Al costat est de l’illa vàrem visitar l’illa més petita del món, un banc de sorra minúscul que només apareix amb la marea baixa!!

A la part nord de l’illa encara es noten els efectes d’un terratrèmol escala 7 devastador, encara estan una mica traumatitzats, tot i això els costa molt poc somriure i mostren unes dentadures espectacularment blanques, i això que no hem vist anuncis de dentistes ni ningú amb ferros a les boques… serà l’alimentació?

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni. #indonesia  #gilikondo #gilimeno #arrosperuntub. 

Indonèsia (II) Ceningan, Gili Air i Gili Trawangan


Seguim descobrint unes illes fantàstiques, cada una d’elles diferents però a tot arreu els seus habitants tenen un somriure honest i fàcil, ens encanten. Estan en temporada baixa i no estan estressats, el diàleg amb ells s’estableix fàcilment. Encara ens quedarem uns dies més per aquestes illes….

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni. #indonesia #ceningan #giliair #gilitrawangan

Indonèsia (I) Jakarta i Bali

Indonèsia (I): Jakarta i Bali

Jakarta és una megaciutat, 32 milions d’habitants a la seva àrea d’influència. Té una sola línia de metro i com us podeu imaginar un caos circulatori constant. Sort que allà ens esperava en Carlos Monterde. Un retrobament molt especial 30 anys després del seu pas pel CETT. Un amfitrió formidable, un professional d’alt nivell i una gran persona. Moltes Gràcies Carlos!

Després de passar dos dies intensos  a Jakarta vàrem volar fins a Bali, la mítica illa. Tot i ser temporada baixa, ens trobem amb molts xinesos que just ara fan vacances per celebrar l’any nou lunar xinès

Gràcies a en Santi Caballero que ens va passar el contacte d’en Rico Mantrawan, un pianista/guitarrista balinès, vàrem poder estrenar el clarinet xinès comprat a Singapur al Ryoshi House of jazz, un restaurant japonès amb música en directe. Ho vàrem gaudir molt, gran banda!

Per fi hem tingut uns dies de sol i cel blau. Seguirem un parell de setmanes per aquesta zona, anirem visitant diferents illes.

Rebem amb consternació les notícies d’aiguats i mal temps a casa nostra, especialment del delta de l’Ebre, que per nosaltres és un paradís que gaudim des de fa més de 35 anys. Esperem poder seguir gaudint-lo!

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni. #indonesia #jakarta #bali 

Singapore

Singapur, ens ha encantat! Ciutat molt organitzada, molt neta, molt segura i molt propera. Sentim que és una ciutat amable, tant per treballar-hi i viure, com per visitar-la, és fàcil moure’s (el transport és molt econòmic i eficient, el transit està molt controlat, els impostos per la compra d’un cotxe som elevadíssims, 200%).. Però res és perfecte, hi ha càmeres a tot arreu, tot està vigilat i controlat…

Si algú es queixa a casa nostre dels cartells en dos idiomes, aquí conviuen 4 llengües (Anglès, Xinès, Tàmil i Malai) tot està doncs retolat en 4 idiomes.

En Rubén, en Jordi i la Laura, els nostres Alumni del CETT ens han tractat súper! Des d’aquí els agraïm que hagin compartit la seva història amb nosaltres!

Fa calor, això si, estem a 140 km de l’equador, però estan preparats, fins i tot a la majoria de carrers tenen porxos per fer ombra!

Aquí sembla que sigui nadal, s’estàn preparant pel cap d’any lunar Xinès, el proper 25.

Seguim cap a Indonèsia, primer destí Jakarta i tot seguit estarem unes setmanes per Bali, a veure!

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni. #singapore #festivalculinari #totesunmercat

Dubai (United Emirates) el més xxxxx del món!

Malgrat que la seva història es remunta ja a l’edat del bronze, on recentment estan fent troballes arqueològiques importants, és a partir de la seva independència d’Anglaterra, a finals dels 60, i de la troballa de petroli en la zona en què presenta un canvi espectacular.

Amb una visió de futur, els xeics dels emirats, i especialment el de Dubai, comencen a invertir els petrodòlars a construir una ciutat espectacular per tal d’atreure negocis i turisme de luxe. Per això es converteix en una mena de carrera a aconseguir fites extraordinàries: L’edifici més alt del món (825 m), l’hotel de més luxe del món (7 estrelles), el centre comercial més visitat del món (80 milions/any)… i així han aconseguit passar d’una ciutat com Manresa a l’any 1970 a una metròpoli immensa que atrau el turisme més luxós del món. Tot és espectacular!

Ens hem allotjat en un apartament de dos egipcis al veí emirat de Sharjah, ja que el nostre pressupost no donava per dormir a Dubai. Ens va cridar molt l’atenció quan el nostre amfitrió ens deia que a l’hora d’arribada no hi seria, però que no hi havia problema: la porta de l’apartament estava oberta. i així ha estat tota la setmana. El nivell de seguretat en el país és extraordinari, a tot arreu i a tota hora, i realment això ens dóna molta tranquil·litat. Tot està ple de càmeres i si no compleixes la llei, el mínim que et pot pesar és que t’expulsin del país i no tornes a entrar de per vida.

Humanament el país podríem dir té 4 capes: La mà d’obra bàsica formada per legions de treballadors poc qualificats que tot i cobrar una misèria vénen dels seus països d’origen: Índia, Bangladesh, Pakistan, Egipte… i mantenen amb el seu sou les famílies als seus països. Els expatriats: treballadors qualificats de tot el món que treballen moltes hores, 6 dies a la setmana, guanyen molts diners i solen estar 3 o 4 anys. Els ciutadans de ple dret dels emirats, gairebé tots milionaris que cobren el que volen per qualsevol feina i no paguen per res (creiem que ni hem conegut ni vist cap d’aquests) i finalment legions de turistes rics, sobretot russos i les classes altes dels països veïns que vénen atrets pel luxe.

Seguim cap a Singapur.

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #emirates #dubai

Àsia

Àsia.

Iniciem la segona part del nostre viatge. Ara sense l’autocaravana. Primer destí Dubai, després Singapur i Jakarta (indonèsia).
Teníem Melbourne i Sidney com a destins, però les esgarrifoses notícies que arriben dels focs d’Austràlia ens fan replantejar objectius. Com que anem comprant bitlles sobre la marxa, anirem decidint.

La primera parada del nostre viatge l’hem fet a Barcelona, el bon amic Joey i la seva fantàstica família: Laura, Tonet i Freddy ens han acollit per una nit a casa seva on es respira un ambient familiar de pau i molt musical!
Aprofitem per fer una crida: Si teniu amics o parents pels nostres destins, estarem encantats de visitar-los i parlar amb ells (ei, no cal que ens acullin, he?) Ens agrada molt visitar persones!
De moment a Dubai ens espera en Pep Lozano, un berguedà que porta anys dirigint hotels per la zona.

Escribim això des de l’impressionant aeroport nou de Istambul on fem escala unes horetes abans de volar cap a Dubai. Seguim!! #paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni. #Istambulairport

Itàlia (II)

Arribem ja al final de la nostra primera part del viatge. Trobem ja el nord d’Italia amb fred, fins i tot hem trepitjat neu. 

A Venècia va ser un plaer una vetllada fora dels àmbits turistics amb l’Andrea, un italo/alemany amic de la Júlia i ja nostre que fa molts anys que viu a Venècia. Un retrobament emotiu.

A Verona ens va rebre en Victor Pena, un CETTalumni que és cheff de Pastificio Giovanni Rana. Ens explicava apasionadament que a Rana, no tenen fàbriques, tenen cuines molt grans. Des de la seva cuina a Rana ens ilustrava de com funciona fer menjars per milions de llars, i com a cada país ells adapten la seva cuina: “cuinem especialment per cada país, tots entenen diferent la cuina Italiana”. Per això un xef català trionfa a Verona, el fet de no tenir lligam emocional amb la cuina italiana el fa més lliure i ara mateix Rana es posiciona a tot el mon.

A Alba, provincia de Cuneo, terra de la trufa blanca, de raïm i de la Nutella. Ens esperava la Chiara i la seva família, un altre bon retrobament. Apart de les seves abraçades, ens varem endur d’Alba una petita trufa blanca, que fa dies que ens aromatitza l’autocaravana.

Ara mateix escribim això des de Beziers, veiem ja el Canigò molt aprop. Farem parada uns dies a Lladò a l’Empordà i #paradatecnica tancarà per  vacances  😉 fins el 7 de Gener, proper destí: Dubai.

Bones festes i tot allò a tothom!!! 

Salut.

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #italia #venecia #verona #alba #paradatecnicafavacances 

Itàlia (I) i San Marino

Que dir d’Itàlia! Ens sentim com a casa, el paisatge, les ciutats, la gent, l’ambient… ens veiem similars.

Això si, tenen més esglésies que nosaltres, moltíssimes, totes als millors llocs, pensem que tampoc paguen ibi aquí…

Volíem pujar per la costa de l’Adriàtic, però resulta un suplici, està tot super urbanitzat, rotondes i semàfors, en fi, molt lent i avorrit.

Vàrem decidir anar cap a l’interior, i la veritat, els Apenins preciosos i les valls, plenes de ciutats i vida, es nota l’alta densitat de població d’Itàlia.

La curiositat ens empenyia a visitar la República de San Marino, un país petitíssim i independent? Desprès d’assessorar-nos que no passa com a Andorra amb el tema roaming, hem visitat la “Sereníssima” com diuen ells. De fet, entres a San Marino sense ni adonar-te, això que els països independents posen murs i fronteres aquí no es veuen per enlloc, i dubto que mai hi fossin. Ara, això si, la Ciutat de San Marino, tot i la llegenda del sant que va anar a viure allà perseguit pels Romans i va fundar el país, pot ser si. Però la veritat, San Marino era i és una fortalessa a dalt d’una muntanya. I segurament aquest és el mèrit més important, diuen que només ha sigut envaïda 3 cops en mil anys. I això no ho poden dir gaires ciutats. Segurament per això encara són independents. Ara, la ciutat és com un parc temàtic, bonic, això sí.

Continuem direcció a Venècia a Celebrar els nostres 100 dies “d’excursió” per Europa!

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #italia #sommediterranis #sanmarino 

Albània (II)

Just entrats al país, per una carretera com a mig fer (la nostra frase al cap dels dies era: “estan en ello”: tot està a mig fer o inacabat) trobem un caos de cotxes (Mercedes) i gent, i com sense voler, ens vàrem trobar aparcats en mig d’un no-res, en la seva Festa de la Mandarina. El país està ple de mandarines, tarongers, olivers… i tot és fruita tardorenca.

A prop de Sarandë vàrem estar en un “càmping” que una família de dos mestres tenen al seu jardí. La suma dels sous de la parella és de 600€, en un país on la benzina, per exemple val 1,40€/l/. Així doncs veiem com la majoria d’Albanesos es busquen la vida com poden, cullen mandarines, olives, obren al seu jardí “càmpings”… la majoría tenen més d’una feina.

Els veiem molt treballadors i laboriosos, és curiós veure com les cases i els jardins (en realitat hortets) estan molt arreglats i a fora no tenen ni carrers asfaltats o arreglats (fora de les grans ciutats, obvi).

La tragèdia del terratrèmol a Durrës i Tirana ens va agafar a mig viatge per Albània. La nostra idea era visitar ambdues ciutats, i veiem com vora nostre no paraven d’arribar al sud la gent que podia fugir d’allà, alguns ens mostràvem fotos de les esquerdes de les seves cases… i durant tres dies seguits no han parat les rèpliques, havien passat molta por.

Visitada Berat (patrimoni de la humanitat), encisadora ciutat interior a on la gent fa molta vida social al carrer i les terrasses estan plenes (cafè+got de raki= 1), a on volem pensar que se’n sortiran, perquè són treballadors i tenen un país ric i fantàstic, donem-los temps, i si podeu, aneu-hi. Propera parada: Brindisi, Itàlia. #paradatecnica. #CETTwanderlust #CETTalumni #albania #Berat #terratremol @ Albania

Alabània (I)

Sortim d’Albània amb el cor encongit. I això que vàrem entrar d’allò més bé. L’Entrada per la frontera de Qafë Botë és si més no impactant. Ens expliquen, i veiem que en tota la muntanya que fa frontera amb Grècia no hi ha n’hi un arbre, ja que el singular Henver Hoxta ( el psicòpata dictador que va governar Albània durant 41 anys… mort amb tots honors al seu llit… sona familiar?) va fer creure a tota la població que vivien en un paradís i que tothom els volia envair, així doncs a part de construir milers de nius de metralladores i búnquers per tot el país (+ de 170.000!) calia tallar tots els arbres als passos fronterers!

Clar que si no et creies tot el que deia el personatge aquest, podies acabar a la presó o afusellat, i molt probablement algú del teu entorn et delatava. Això ha sigut un tema molt recurrent que ens han tret diferents persones en tots els països de l’ex òrbita soviètica: la desconfiança i la por. Un tramat pseudopolicial a on sota amenaces molta gent corrent es veia obligada a delatar als seus veïns o companys… fins i tot alguns ens han confessat que tenen por encara ara, el que no viu amb culpa, viu pensant com s’havia cregut tot allò.

Res és fàcil per ells, a Europa no els “volem”. La seva prou tranquil·la transició els ha deixat un sistema molt corrupte (us sona?) s’ha de dir que a ells això de complir les normes, ara que no els porten a camps de treball, no els va gaire. La conducció és caòtica, no hem trobat en una setmana ni un semàfor que funciones (n’hem vist un, que no anava) i hem estat a ciutats grans. O potser també té a veure amb que el 1991 hi havia només 600 cotxes en tot el país! Ara, però, està ple, però ple de mercedes-benz, vells. Sembla que tenen l’exclusiva del mercat de segona mà de mercedes a Europa, bé de segona mà o de procedències poc clares…

Els Albanesos són encantadors, amables, volen caure bé i ajudar-te si poden, inspiren confiança i se la guanyen, realment, tots els albanesos que ens em trobat ens han tractat molt bé, realment, amb interès comercial o sense. #paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #albania @ Albania