Itàlia (I) i San Marino

Que dir d’Itàlia! Ens sentim com a casa, el paisatge, les ciutats, la gent, l’ambient… ens veiem similars.

Això si, tenen més esglésies que nosaltres, moltíssimes, totes als millors llocs, pensem que tampoc paguen ibi aquí…

Volíem pujar per la costa de l’Adriàtic, però resulta un suplici, està tot super urbanitzat, rotondes i semàfors, en fi, molt lent i avorrit.

Vàrem decidir anar cap a l’interior, i la veritat, els Apenins preciosos i les valls, plenes de ciutats i vida, es nota l’alta densitat de població d’Itàlia.

La curiositat ens empenyia a visitar la República de San Marino, un país petitíssim i independent? Desprès d’assessorar-nos que no passa com a Andorra amb el tema roaming, hem visitat la “Sereníssima” com diuen ells. De fet, entres a San Marino sense ni adonar-te, això que els països independents posen murs i fronteres aquí no es veuen per enlloc, i dubto que mai hi fossin. Ara, això si, la Ciutat de San Marino, tot i la llegenda del sant que va anar a viure allà perseguit pels Romans i va fundar el país, pot ser si. Però la veritat, San Marino era i és una fortalessa a dalt d’una muntanya. I segurament aquest és el mèrit més important, diuen que només ha sigut envaïda 3 cops en mil anys. I això no ho poden dir gaires ciutats. Segurament per això encara són independents. Ara, la ciutat és com un parc temàtic, bonic, això sí.

Continuem direcció a Venècia a Celebrar els nostres 100 dies “d’excursió” per Europa!

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #italia #sommediterranis #sanmarino 

Albània (II)

Just entrats al país, per una carretera com a mig fer (la nostra frase al cap dels dies era: “estan en ello”: tot està a mig fer o inacabat) trobem un caos de cotxes (Mercedes) i gent, i com sense voler, ens vàrem trobar aparcats en mig d’un no-res, en la seva Festa de la Mandarina. El país està ple de mandarines, tarongers, olivers… i tot és fruita tardorenca.

A prop de Sarandë vàrem estar en un “càmping” que una família de dos mestres tenen al seu jardí. La suma dels sous de la parella és de 600€, en un país on la benzina, per exemple val 1,40€/l/. Així doncs veiem com la majoria d’Albanesos es busquen la vida com poden, cullen mandarines, olives, obren al seu jardí “càmpings”… la majoría tenen més d’una feina.

Els veiem molt treballadors i laboriosos, és curiós veure com les cases i els jardins (en realitat hortets) estan molt arreglats i a fora no tenen ni carrers asfaltats o arreglats (fora de les grans ciutats, obvi).

La tragèdia del terratrèmol a Durrës i Tirana ens va agafar a mig viatge per Albània. La nostra idea era visitar ambdues ciutats, i veiem com vora nostre no paraven d’arribar al sud la gent que podia fugir d’allà, alguns ens mostràvem fotos de les esquerdes de les seves cases… i durant tres dies seguits no han parat les rèpliques, havien passat molta por.

Visitada Berat (patrimoni de la humanitat), encisadora ciutat interior a on la gent fa molta vida social al carrer i les terrasses estan plenes (cafè+got de raki= 1), a on volem pensar que se’n sortiran, perquè són treballadors i tenen un país ric i fantàstic, donem-los temps, i si podeu, aneu-hi. Propera parada: Brindisi, Itàlia. #paradatecnica. #CETTwanderlust #CETTalumni #albania #Berat #terratremol @ Albania

Alabània (I)

Sortim d’Albània amb el cor encongit. I això que vàrem entrar d’allò més bé. L’Entrada per la frontera de Qafë Botë és si més no impactant. Ens expliquen, i veiem que en tota la muntanya que fa frontera amb Grècia no hi ha n’hi un arbre, ja que el singular Henver Hoxta ( el psicòpata dictador que va governar Albània durant 41 anys… mort amb tots honors al seu llit… sona familiar?) va fer creure a tota la població que vivien en un paradís i que tothom els volia envair, així doncs a part de construir milers de nius de metralladores i búnquers per tot el país (+ de 170.000!) calia tallar tots els arbres als passos fronterers!

Clar que si no et creies tot el que deia el personatge aquest, podies acabar a la presó o afusellat, i molt probablement algú del teu entorn et delatava. Això ha sigut un tema molt recurrent que ens han tret diferents persones en tots els països de l’ex òrbita soviètica: la desconfiança i la por. Un tramat pseudopolicial a on sota amenaces molta gent corrent es veia obligada a delatar als seus veïns o companys… fins i tot alguns ens han confessat que tenen por encara ara, el que no viu amb culpa, viu pensant com s’havia cregut tot allò.

Res és fàcil per ells, a Europa no els “volem”. La seva prou tranquil·la transició els ha deixat un sistema molt corrupte (us sona?) s’ha de dir que a ells això de complir les normes, ara que no els porten a camps de treball, no els va gaire. La conducció és caòtica, no hem trobat en una setmana ni un semàfor que funciones (n’hem vist un, que no anava) i hem estat a ciutats grans. O potser també té a veure amb que el 1991 hi havia només 600 cotxes en tot el país! Ara, però, està ple, però ple de mercedes-benz, vells. Sembla que tenen l’exclusiva del mercat de segona mà de mercedes a Europa, bé de segona mà o de procedències poc clares…

Els Albanesos són encantadors, amables, volen caure bé i ajudar-te si poden, inspiren confiança i se la guanyen, realment, tots els albanesos que ens em trobat ens han tractat molt bé, realment, amb interès comercial o sense. #paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #albania @ Albania

Grècia (II)

Deixem enrere Grècia, han estat un parell de setmanes gaudint d’un país realment preciós, moltes, moltes muntanyes, platges idíl·liques, pobles bonics, altres buits i desangelats per estar fora de temporada. Ens ha regalat dies de sol i bonança i altres de vent i tempesta.

Ens sembla una societat que es busca la vida i sobreviu gràcies a una natura esplèndida, estàven tots, però tots, recollint olives, o mandarines o llimones, i al vespre, pescant vora el mar… Sempre atrafegats per sobreviure i viure a un ritme que els imposa Europa… complicat.

Al final quasi surt més a compte menjar en un restaurant que anar a comprar al super, t’ofereixen el que els dona la terra i el mar a un preu més que raonable i amb molta simpatia. Malgrat tot, no ens ha semblat una societat ara mateix molt feliç. (si és que n’hi ha).

Com és norma de la casa (nostra) al final hem canviat els plans i ara mateix escrivim això des de Ksamil, Albània, un altre país molt desconegut per nosaltres. Aviam!

Portem 86 dies de ruta, se’ns fa curt! Seguim!

#paradatecnica #CETTwonderlust #CETTalumni #Grecia 

Grècia

Grècia

Fa uns quans dies que som a Grècia, primer de tot, hem gaudit estones de sol i temperatures suaus, fins i tot ens hem banyat a l’Egeu!. També ens ha plogut de valent, el novembre és el mes més plujós en aquests indrets.

Es nota per tot arreu que Grècia és un país amb problemes econòmics. Ens expliquen que tot i l’esperança que tenien amb l’Alexis Tsipras i el referèndum a on va guanyar el “No” a les retallades, anys després estan molt decebuts, cobren sous molt baixos (com els Búlgars, per exemple) però ho paguen tot a preu Holandès (a diferència de Bulgària).

Aixo provoca un èxode massiu de joves per la falta de futur del país.

Hem arribat fins a Kalamata que està al sud del Peloponès, el teníem com a l’objectiu més llunyà de la nostra ruta Europea tot recordant un viatge d’interail que va fer fa 37 anys la Genoveva amb l’enyorada Gloria Lladò.

El país és preciós, molt muntanyós i verd, vegetació exuberant, flors, tarongers i llimoners plens a vessar…, tothom està ara aquí collint olives, tota la península del Peloponès és un mar d’oliveres, i trigaran dies a collir-les totes, no hem vist i una màquina!, tot a mà, és a dir, a cops de bastó!

Escrivim això davant mateix de l’illa de Zacint, Zàkinthos segons ells. La veritat no sabíem ni que existia, però buscant una mica de info (de temps sí que en tenim!) la seva htistòria es remunta a les primeres edats del món Hel·lènic, se’n parla des del segle V abans de crist. Després de sobreviure a totes la baralles i vicissituds del món grec antic, va ser conquerida pels Romans el s II aC. Des de llavors i fins al 1864 (dos mil anys desprès) va pertanyent a: imperi Romà, a l’imperi bizantí, als venecians, als otomans, als russos, francesos i finalment anglesos fins a ser retornada per aquets últims als Grecs vint segles desprès! En fi, quin món!

Seguim camí cap a casa, ara un tros amb vaixell per saltar fins a Itàlia.

Bulgària

Bulgària.

És el nostre darrer país que visitem de l’ex òrbita Soviètica. Aquí les coses sembla no van ser tan dures, sobretot en la transició política el 89. De fet, el primer president de la nova era postsoviètica, va ser l’hereu de la família reial búlgara, va fundar un partit polític i va governar durant 8 anys. Ens expliquen que després de la segona legislatura que va pactar amb els comunistes, es va cansar tant que va plegar i va tornar al lloc on havia crescut, Espanya.

El país sembla anar a dos ritmes, el de la capital, Sofia, moderna i cosmopolita i la resta amb un pel deixadesa general.

Per descansar una mica de ciutats, vàrem triar un racó en la natura tranquil per passar un parell de dies.

Хижа Старите Борове (Starite Borove, Sinagovtsi, És un petit hotel al mig del bosc amb una zona de càmping al costat. Allà convivien la família de propietaris amb 3 voluntaris, dos eren una parella jove suïssa que portaven 6 mesos viatjant en autocaravana i com que tenien ganes de llit (de veritat) i dutxa cada dia, van decidir fer un voluntariat allà, treballaven 4 hores al dia per l’habitació i el menjar.

Sofia ens ha agradat, una ciutat plena de vida a on a més, viu  l’Arnau Garrofè, un col·lega saxofonista que el Jaume va conèixer quan ell era jove, fa 15 anys. L’Arnau, tot voltant pel món, va conèixer la que és ara la seva companya, i van decidir anar a viure a Sofia, la seva ciutat natal. L’Arnau, a part d’explicar-nos moltes coses sobre la ciutat i el país, ens va convidar a un concert seu i després a una Jam session a on el Jaume va tornar a tocar el saxo amb uns músics locals de molt nivell. Va estar molt bé!

El iogurt Búlgar està boníssim, els formatges salats i el vi! Sobretot el blanc, diu la Genoveva.

Seguim cap a Grècia, direcció Θεσσαλονίκη, és a dir: Salònica o Thessaloníki.

Romania

Tots els relats de les revolucions dels darrers països que hem passat de l’òrbita soviètica són intenses, sovint tristes, però la de Romania és la més esgarrifosa. Una noia Romanesa ens explicava que els seus pares varen sortir al carrer a fer la revolució el 1989 perquè no aconseguien menjar per ella, que tenia 7 anys. Plorava quan ho explicava, ho recordava perfectament i dolorosament.

Timișoara ha sigut la ciutat que hem visitat més dies a Romania, i ha sigut molt especial, en aquesta ocasió, ens han acompanyat part de la nostra família de Berga (portadors dels fantàstic panellets de la mare del Jaume). Per nosaltres ha sigut un regal visitar la ciutat i conèixer una mica la cultura d’aquest país amb ells. Vàrem anar a escoltar la 3a simfonia de Gustav Malher, vàrem fer un free tour, dinars i sopars amb menjars autòctons, i fins i tot en Jaume es va apuntar amb el saxo a tocar en un club amb un grup de Blues local. La nostra família ens va convidar a dormir a l’apartament que varen llogar, feia 2 mesos que no dormíem fora de l’autocaravana!!.

Hem conegut uns Romanesos emprenedors que han invertit els seus estalvis de 10 anys passats treballant a Almeria en una bugaderia automàtica, l’única a Timișoara, i els hi va molt bé! Hi havia cua i tot, ens parlavem dels plans d’obrir una cadena a tot el país!

Ens sembla un país amb molt recorregut encara per seguir prosperant, i ens ha sorprès el seu nivell tecnològic pel que fa a les xarxes digitals, diuen que a l’empresa Microsoft el segon idioma parlat després de l’Anglès, és el Romanes…. serà per això?

Seguim direcció Sofia, Bulgària, o com diuen ells: СофияБългария.

Hongría (Magyarország)

Vàrem triar la nostra ruta perquè desconeixíem molt els països de l’est europeu, i estem aprenent moltes coses, d’història, cultures, gastronomia… Estem encantats.

Hongria, ells l’anomenen Magyarország, va tenir el seu moment de glòria just en la Renaixença europea, després de néixer a l’actual Itàlia al sXV, varen ser els següents d’aplicar-la i el regne d’Hongria era dels més moderns de l’Europa de l’època. Però després d’aquells moments, no han guanyat mai més res, cap guerra i ni un mundial. Els Austríacs els van conquerir, i tot i que al final van posar el nom d’Imperi Austro-Húngar, els que manaven eren els austríacs. Encara idolatren a la Sisí emperadriu que els va fer una mica de costat. En la primera i segona guerra mundial, van triar malament els seus aliats. I tot això els ha passat factura, evident fins i tot es nota en el seu caràcter.

Budapest és preciosa. Ens hem promès que tornarem. Per la seva bellesa, preus assequibles… i les aigües termals.

De fet, tot Hongria té un subsòl riquíssim en aigües termals. Vàrem passar un parell de dies a Kiskőrös al centre d’Hongria, allà ens expliquen que 1950, tot buscant petroli, el que van trobar va ser aigua termal que brollava a 55 graus. I ara tenen unes piscines termals fantàstiques que vàrem gaudir durant un parell de dies.

Un altre descoberta va ser el vi, en són grans productors i com no, també consumidors, cosa que fa que gairebé no exportin. I estan molt bons!

Propera parada: Timisoara (Romania)

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni @Magyarország @Budapest @queboqueestàelvihongares @totespla  @ Hungary

Txèquia i Eslovàquia

Acabem la setmana travessant Txèquia i Eslovàquia. Quan érem petits es deia “Checoslovaquia” i ara són dues nacions separades i amigues. Aquí la tardor està molt avançada i els boscos tenen una catifa multicolor. Praga i Bratislava precioses. Seguim cap a Budapest Danubi avall.  #CETTwanderlust #CETTalumni #paradatecnika #praha #Bratilslava #ambelcorencongit  @ Bratislava, Slovakia

Alemanya

Hem travessat Alemanya d’oest a est, i cap al sud. Molt pendents dels esdeveniments a casa nostra, amb el cor compungit. A Berlin varem poder protestar publicament. Hem vist, notat i viscut les diferències encara molt reals entre l’antigua RFA i la RDA. Aquest novembre celebren els 30 anys de la reunificació. La nostra percepció és que cap de les dues parts està satisfeta del tot. Hem tastat també la inflexibilitat germànica, gaudit d’uns boscos tardorencs amb uns colors increïbles, ens hem trobat amb antigues amistats i hem conegut un parell de triomfadors #CETTwanderlast. Seguim el nostre viatge, pròxim destí: Praga, República Txeca.